Blog de Ciència EPSEVG

Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú
Random Image


Què passa quan establim una connexió d’Internet?

per VictorAg

Per respondre aquesta pregunta es necessitaria molt més que aquest espai per escriure amb detall el ventall d’estratègies, protocols i algoritmes que s’executen per permetre aquesta connexió. Un factor que condiciona en gran mesura la resposta és la pròpia estructura d’Internet, la qual és, des del seu origen al 1969, distribuïda. En poques paraules, això vol dir que res defineix de forma global el funcionament d’Internet. I llavors, com funciona?. La realitat és que Internet es basa en una estructura jeràrquica formada pel que s’anomena Sistemes Autònoms (SAs). Així podríem dir que Internet és una oligarquia on cada SA decideix quin és el comportament de la seva part de la xarxa. Tot i que vist així seria estrany que funcionés, allò que realment ho fa possible és l’existència del protocol que interconnecta aquests SAs. Aquest protocol es coneix com BGP (Border Gateway Protocol) i la seva funció bàsica és permetre connexions extrem a extrem en aquesta estructura jeràrquica de SAs. La gran hipòtesi de funcionament del protocol BGP és que és opac al funcionament de cada SA, de forma que només es preocupa de la seva interconnexió. De fet, podem dir que BGP calcula rutes extrem a extrem sense tenir en compte quines són les característiques de qualitat dels enllaços que els connecten, ni del que passa dins de cada SA, ni de quina és la informació que s’envien els SAs. Aquest fet, que ha estat clau per la generació del que coneixem com a Internet, és el mateix que avui en dia està complicant la possibilitat de disposar d’una xarxa amb qualitat. Llegir més

Categories General

Dissenyant xarxes de comunicacions òptiques

per VictorAg

És prou conegut que l’aplicació de tecnologia òptica en les xarxes de comunicacions ha esdevingut una solució factible als problemes de capacitat que tenien les xarxes tradicionals. La tecnologia òptica aplicada al medi de transmissió en forma de fibra òptica, permet la transmissió de grans quantitats d’informació dins de la xarxa a velocitat propera a la de la llum. Amb aquest medi de transmissió les xarxes de comunicacions òptiques poden fer front als nous desafiaments en les comunicacions que ja s’endevinen, els quals venen motivats principalment per dos factors: el constant creixement del nombre d’usuaris de la xarxa i el definitiu increment de qualitat que els usuaris demanen a les xarxes de comunicacions, bàsicament degut als nous serveis i aplicacions que utilitzen —veu sobre IP, vídeo sota demanda, i en general, totes les que requereixen treballar en temps real—. Aconseguir donar aquesta qualitat als usuaris, definida tècnicament com a Qualitat de Servei (QoS), és un punt encara no resolt en xarxes de comunicacions. Tot i fer més de 25 anys que s’està treballant des de l’entorn de la recerca, no existeix en la realitat cap protocol ni mecanisme que permeti al proveïdor del servei o transport garantir a l’usuari final una comunicació extrem a extrem amb qualitat per a aquells serveis que així ho requereixin. Llegir més

Categories CRAAX, Òptica