Blog de Ciència EPSEVG

Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú
Random Image


Per què la Lluna és sempre plena als films?

per VictorAg

lluna-plenajpg1A Independence Day (1996), els alienígenes invasors venen d’un planeta situat a 90.000 milions d’anys-llum de la Terra! Massa lluny, doncs l’Univers visible té uns 13.700 milions d’anys-llum de mida. És una mostra del (mal)tracte que l’astronomia rep en la ficció. L’astronomia és, per sí mateixa, suficientment atractiva i espectacular com perquè no calgui recórrer al cinema o a la literatura per assegurar la seva divulgació. No obstant això, l’inqüestionable poder de seducció que la ficció exerceix es pot emprar per atreure l’atenció sobre aspectes astronòmics no massa ben tractats. A força de veure imatges o de llegir certes descripcions errònies es podria atorgar estatus de realitat al que no deixa de ser una simple ficada de pota, una assimilació incorrecta o un imperdonable desconeixement de determinats conceptes astronòmics. Quelcom inacceptable en la societat del coneixement. Llegir més

Categories General

Tintin i l’Observatori Astronòmic del Montsec

per VictorAg

A l’Estel Misteriós, Tintin s’acosta a un observatori per a fer una consulta astronòmica. Si aquest inefable reporter estigués per terres lleidatanes, no hauria tingut cap dubte: s’hauria adreçat a l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM). Inaugurat el 24 d’octubre passat, conforma, amb els centenaris observatoris Fabra i de l’Ebre, el parc astronòmic professional de que disposa Catalunya. I és que observar i estudiar el cel, segueix sent, com els nombrosos observatoris amateurs (Sabadell, Garraf, Mataró, etc.) també certifiquen, una activitat captivadora.

L’OAdM és la infraestructura d’investigació del Parc Astronòmic del Montsec (PAM), un projecte de desenvolupament sostenible promogut pel Consorci del Montsec, ens local depenent de la Generalitat de Catalunya. En l’assessorament científic participen investigadors de la Universitat de Barcelona, de la UPC, de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i de la Fundació Joan Oró. Llegir més

Categories General

Aigua i cinema

per VictorAg

Els casquets polars s’han fos i les aigües cobreixen tota la Terra. És el que planteja el film Waterworld (1995), de Kevin Reynolds. No obstant, el desglaç dels casquets continentals de Groenlàndia i l’Antàrtida, les grans reserves de gel del nostre planeta, provocaria un ascens del nivell dels oceans de només uns 65 m, segons estimacions recents (Bell, 2008). Suficient per inundar bona part de les poblacions costaneres però no tota la Terra. La fusió del gel del Pol Nord no tindria cap conseqüència. Qualsevol que es prengui un refresc en un got amb glaçons ho pot comprovar: quan es fon el gel, el nivell del líquid no canvia. Al primer episodi de la famosa sèrie de TV Viaje al Fondo del Mar (1964-68), de Irwin Allen, el submarí Seaview navega submergit per aigües del Pol Nord. De sobte, ha d’esquivar una intensa pluja de trossos de gel originats per la fragmentació de les plaques de gel de la superfície. Escenes espectaculars, cinematogràficament parlant, que res tenen a veure amb la realitat: el gel, en tenir una densitat inferior a la de l’aigua, sura i no s’enfonsa!

Llegir més

Categories General