Impacte acústic a les profunditats abismals
El calamar gegant, el Kraken de la mitologia noruega, ha protagonitzat nombroses llegendes sobre monstres i éssers estranys. Malgrat tot, es tracta d’una criatura real, un cefalòpode del gènere Architeuthis. L’invertebrat més gran conegut pot assolir els 22m de longitud i mitja tona de pes. Habita entre 400 i 1500m de profunditat, on la pressió és molt elevada i no arriba la llum del sol.
La introducció massiva i no controlada de fonts sonores artificials al mar s’ha convertit en una amenaça pel seu equilibri. Els ecosistemes i les espècies que en formen part es veuen fortament influenciats pel so d’origen antropogènic introduït de manera artificial.
L’any 2004 investigadors gallecs van relacionar el varament de nou calamars gegants (Architeuthis dux) al calador de Carrandi, a la costa occidental d’Astúries, amb l’impacte acústic. Els exemplars recollits presentaven diverses lesions en teixits i òrgans, sobretot a les brànquies i al sistema receptor de l’equilibri o estatocists. L’estudi d’aquestes lesions no es va relacionar amb el varament o la captura, ni amb una possible contaminació per metalls pesants; tampoc amb una càrrega excessiva per metazous, ni amb la mortalitat natural posterior al cicle reproductiu. La proximitat de vaixells que utilitzaven canons d’aire comprimit per a prospeccions geofísiques, produint ones acústiques de baixa freqüència (inferiors a 100 Hz) i alta intensitat (200 dB per canó), suggereix que la mort d’aquests animals podria tenir relació amb efectes letals produïts per l’efecte d’ones acústiques.
Donada la impossibilitat de treballar amb espècies de cefalòpodes gegants com l’Architeuthis dux, el LAB (Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques) ha començat un projecte que reprodueix la situació descrita amb dues espècies de cefalòpodes comercials de la Mediterrània, el calamar (Loligo vulgaris) i la sèpia (Sepia officinalis). S’estudiaran les lesions provocades a nivell tissular, cel•lular i proteómic per polsos acústics de diferent intensitat i freqüència en exemplars adults i estats larvaris.
Marta Solè
Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques
Centre Tecnològic de Vilanova I la Geltrú
