Blog de Ciència EPSEVG

A Independence Day (1996), els alienígenes invasors venen d’un planeta situat a 90.000 milions d’anys-llum de la Terra! Massa lluny, doncs l’Univers visible té uns 13.700 milions d’anys-llum de mida. És una mostra del (mal)tracte que l’astronomia rep en la ficció. L’astronomia és, per sí mateixa, suficientment atractiva i espectacular com perquè no calgui recórrer al cinema o a la literatura per assegurar la seva divulgació. No obstant això, l’inqüestionable poder de seducció que la ficció exerceix es pot emprar per atreure l’atenció sobre aspectes astronòmics no massa ben tractats. A força de veure imatges o de llegir certes descripcions errònies es podria atorgar estatus de realitat al que no deixa de ser una simple ficada de pota, una assimilació incorrecta o un imperdonable desconeixement de determinats conceptes astronòmics. Quelcom inacceptable en la societat del coneixement. Llegir més

El transport marítim és conegut per ser un dels grans contribuents al soroll i participar activament en l’increment de la contaminació acústica marina. La disminució del soroll i de les vibracions que produeixen és avui dia un objectiu d’importància per al desenvolupament sostenible del transport de superfície. En aquest sentit, el projecte europeu SILENV (Ships oriented Innovative soLutions to rEduce Noise & Vibrations) constitueix la resposta a aquesta demanda.

Finançat per la Comissió Europea, el projecte agrupa un consorci de 14 entitats, entre els quals hi ha universitats i centres de recerca internacionals, com el Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC, drassanes i companyies marítimes. El LAB és responsable de la mesura, l’anàlisi i la modelització del soroll submarí que emeten els vaixells comercials i de l’impacte que produeix en els ecosistemes marins, en particular els cetacis. Llegir més

L’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG) està en ple procés de canvi de l’estructura dels plans d’estudis i del model d’aprenentatge, per adaptar-los a les exigències de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Aquesta reforma té com a finalitat l’harmonització de titulacions que s’imparteixen en les universitats de 48 Estats europeus, basant-se en un nou model d’aprenentatge actiu. La nova estructura dels ensenyaments universitaris té com a objectiu fomentar la mobilitat de l’estudiantat, promoure la col·laboració acadèmica entre universitats, modernitzar l’estructura dels estudis, impulsar un canvi a les metodologies docents i augmentar la inserció laboral dels titulats i les titulades. Llegir més

En un article anterior publicat en aquesta mateixa secció es parlava del número π. El número π és una constant matemàtica que apareix de forma natural en la relació entre la longitud d’una circumferència i el seu diàmetre. Si π no fos 3.14, les circumferències no serien com les coneixem i tindríem un geometria diferent.

En el món de la física apareixen altres constants que tenen a veure en com és la natura, de la mateixa manera en que π té a veure en com és la geometria. Tenim, per exemple, la velocitat de la llum (que posa un límit a la velocitat màxima que un cos pot assolir), la càrrega d’electró, la constant de Planck (que ens parla del món subatòmic)… Existeix, però, una diferència fonamental entre les constants físiques i les matemàtiques. El valor de π és el mateix a tot arreu, però el de la velocitat de la llum no, perquè aquí el mesurem en  km/h i a Anglaterra en milles/minut. Així, dons, el valor  numèric de la velocitat de la llum és arbitrari i no vol dir res en si mateix, ja que depèn de les unitats que hem fet servir. Llegir més